Beneïts siguin els nyaps
Com descentrar els homes, honorar les àvies i abraçar la teatralitat catòlica.
Estimades lectores, la primavera ha arribat, i nosaltres també.
El món no para de girar a una velocitat desproporcionada. Què collons està passant? No ho sabem i ens és igual perquè el sol està brillant. Hem estat gaudint del sorprenentment agradable temps que ha arribat al nord d’Europa. Fins i tot hem somiat amb la idea que això és com ser a Barcelona. Tornarà el mal temps a les nostres ciutats grises? Molt probablement. Serem capaces de superar aquest desencís? Claríssimament no. Alguns dirien que estem delirant, nosaltres diem que són anys de deficiència de vitamina D.
Sigui com sigui, la roda del TikTok continua girant, i nosaltres, un cop més, estem aquí compromeses a portar-vos el millor contingut directament a la vostra pantalla.
Neomachos: aliades de fireta i el patriarcat trucant a la porta
La Graziella i la Teresa ens alegren l’algoritme cada cop que apareixen en els nostres FYP. Aquestes dues senyores de la Puglia són amigues des de fa més de 80 anys, i ens ensenyen com ser una reina a qualsevol edat. A vegades fan 5 litres de negroni com qui no vol la cosa, a vegades un quilo de carbonara, i a vegades simplement fan pa.
Aquest abril han compartit aquest TikTok comparant-se amb @thedonutdaddy, i la Viki no ha pogut evitar pensar en la seva teoria dels neomachos.
Vídeo original: aquí
Què són els neomachos? Et deus estar preguntant. Doncs si has estat a prop de la Viki aquests últims dos anys, segurament ja ho saps, perquè la tia no parla d’una altra cosa. Neomacho és un terme que fem servir per definir els homes que pretenen estar desconstruïts i, tot rebutjant la masculinitat hegemònica, es dediquen a fer coses tradicionalment vistes com a domèstiques o femenines, però resignificant-les com si fossin noves i com si ells mateixos les haguessin inventat.
Però, fan això per destruir el patriarcat? No, bb, als homes mai els hi importa això. Ho fan perquè són misògins de mena, i com que odien les dones, no poden donar-los cap crèdit. Potser et fan un pa, però mai preguntaran a les seves àvies, tietes o mares, que han estat fent pa tota la vida, com fer-ho. No. Prefereixen comprar-se un llibre escrit per un paio-vegà-musculat-tatuat que diu que ha inventat el pa. El seguiran com si fos una secta, es gastaran una pasta en els seus productes i, eventualment, es convenceran que ells mateixos han inventat el pa. Abans d’ells, tothom passava gana.
Ara et deus estar preguntant: quina és la diferencia doncs entre un matxirulo i un neomacho? Doncs mira, els matxirulusno s’amaguen: odien les dones obertament. En canvi, els neomachos es fan passar per aliats només perquè són una mica més "sensibles", tot i que amaguen la seva misogínia sota una capa falsa de progre.
Mentrestant, les nostres estimades Graziella i Theresa tenen el coneixement de generacions i generacions de cuina i cures. Tenen el saber, l’experiència, l’encant. No fan postureig, no pretenen haver inventat res. Simplement, practiquen i honoren la seva cultura i la seva cuina. En canvi, aquest paio random anomenat @thedonutdaddy ha de filmar pa com si fos carn, fotent-li cops com si fos un vídeo eròtic, per fer veure que ha inventat alguna cosa.
Així que ara ja ho saps, amiga: a cada vi natural que vegis, cada pa de massa mare que oloris, cada kombutxa, cada cafè filtrat... Pregunta’t: hi ha (o hi havia) alguna dona a la teva família que en sabia (o en sap) fer? I si la resposta és sí, que segurament ho és, no vagis a aquests llocs gentrificadors. Visita aquella dona de la teva família i aprèn d’ella. I si ja no hi és, pregunta a algú de la família si recorda com ho feia.
Com ja hem anat detectant en els últims butlletins, els homes mereixen saber que estan fent el ridícul. Han de deixar de fer el colom pel món, i nosaltres ho hem de dir ben clar, tal com ho fa la nostra estimada Sabey en aquest TikTok.
Vídeo original: aquí
Així que no t’oblidis de dir a un neomacho que està fent el ridícul i que potser hauria de revisar la seva masculinitat. La Graziella i la Teresa ho fan amb tanta naturalitat que només podem estimar-les infinitament.
Descentrar els homes: l’única solució adequada
Seguint la tradició d’il·lustració feminista que aquest butlletí defensa, i com a conseqüència inevitable de la secció anterior, ho hem de dir alt i clar: els homes han de deixar de ser els protagonistes.
Ens mereixem una vida millor i t’animem a començar a descentrar els homes de la teva vida també, perquè puguis gaudir i viure en pau. I si et preguntes com arribar exactament a aquest estat gloriós de tranquil·litat, no pateixis, la salvació és només a un scroll de distància.
Fa temps, el coneixement sagrat es guardava en monestirs, es passava a cau d’orella entre dones sàvies i bruixes. Avui en dia? El trobem a la secció de comentaris de TikTok.
Vídeo original: aquí
Extret directament del sant grial de la saviesa moderna, aquí tens algunes perles per ajudar-te a recuperar la teva pau:
Utilitza la paraula “flàccid” en converses quotidianes poc estimulants: “La teva resposta a la meva pregunta ha estat flàccida, m’esperava més de tu”. En la nostra opinió, en català també funcionaria molt bé la paraula “flonjo”.
Quan vegis dos nois discutint, digues: “Noies. NOIES! Prou! Totes DUES sou molt guapes!”
En comptes de dir “senyores i senyors”, digues “senyores i fills de senyores”
No et desviïs del camí quan un home vingui de cara en espais públics - ells també es poden apartar.
Digues-li a un home: “Podem reprendre la conversa quan estiguis menys emocional” quan es posi a la defensiva o sigui maleducat a la feina.
Assegura’t que no només les teves converses, sinó també el teu monòleg intern, superi el test de Bechdel - cosa que no és tan fàcil com sembla.
Llegeix només llibres escrits per dones (especialment de ficció). L’Ariadna ho fa des de fa cinc anys i ho recomana molt, l’experiència és molt més agradable (fins i tot els llibres mediocres). La Viki a vegades llegeix homes, però no ho digueu a ningú.
Més enllà de les bromes, aquestes no són només històries divertides per nosaltres; estem parlant de recuperar la narrativa i el discurs. Creiem que hi ha poder en apartar el focus dels homes i posar-lo en les nostres pròpies experiències, humor i resiliència. És un sospir col·lectiu, un moment de solidaritat i, sobretot, un recordatori que la mirada femenina és poderosa, profunda i, siguem honestes, molt més interessant.
Per tant, brindem per descentrar els homes - no per rancor, sinó per necessitat. Perquè, de vegades, la millor manera d’avançar és canviar completament el focus.
Diva Down: el Papa ha mort
Si hi ha un home de que sí que hem de parlar, és l’únic i incomparable, el Papa Francesc. Ja no és notícia per a ningú a hores d’ara, però per si vius en un búnquer o t’importen ben poc les notícies, el papa ha mort.
Com a noies dels anys 90 criades en escoles catòliques, això ens colpeja a un nivell completament diferent, gairebé com un vincle traumàtic. Potser érem massa petites per presenciar l’atemptat contra Joan Pau II, però nena, ens el van explicar fil per randa a l’escola. Quan aquella diva santa original va morir, va ser un gran esdeveniment, vale? En vam parlar, vam fer misses especials, ho vam viure intensament. Encara ho recordem com si fos ahir.
Un salt en el temps fins a 2011: nou papa, nou rotllo. Aquell any vam viure l’esdeveniment canònic de la Jornada Mundial de la Joventut (Jota-Eme-Jota, si vols sonar com una catòlica xulíssima) a Madrid. I va ser just llavors que va néixer la llegendària cançó “Benedicto, equis, uve, palito” - una peça de cultura pop catòlica que viu dins el nostre cervell sense pagar lloguer. Allò va ser icònic i definidor per les nostres adoctrinades ments adolescents. Ridícul. Camp.
Així doncs, que papa Francesc mori el Dilluns de Pasqua? És conya? Això no pot ser casualitat. Francesc s’aferrava a la vida amb totes les forces perquè clarament tenia una missió: eclipsar Jesús el dia de la seva resurrecció. De nou, icònic, descaradament genial. Només podem imaginar com serà aquests dies la conversa a la nostra antiga escola catòlica, sobre aquest esdeveniment, i la veritat és que ens encantaria ser-hi per presenciar-ho. No hi ha dubte, aquest comportament és de diva absoluta, al nivell de drama entre la Kourtney i la Kim Kardashian per les seves bodes:
Vídeo original: aquí
El catolicisme és tot un gènere teatral. El drama, l’espectacle, les túniques. Homes adults amb vestits. Homes adults plorant. L’encens, el vi. El rollo homoeròtic de literalment tot. Al nostre país, la gent només plora per dues coses: el futbol i les processons de Setmana Santa - i totes dues són autèntics espectacles.
És clar que l’Església ha causat molt de mal, i no ho defensem. Però cada vegada que TikTok ens mostra contingut catolic-core al FYP, no podem evitar sentir-nos una mica a casa. Setmana Santa? És Drag. És teatre. És alta costura, i no ens la perdem mai:
Vídeo original: aquí
Si tu, com nosaltres, ets una ex-nena-catòlica-reformada amb una barreja molt concreta de càrrega espiritual i nostàlgia desbocada, ho entendràs. Això és camp. Això és història. Això és un holy slay. Descansa en pau, Diva.
Vídeo original: aquí
I ara, un bis només pels lectors que parlen castellà. Haver tingut un papa argentí ha estat pura fantasia, i hem tingut el privilegi de viure-ho.
Vídeo original: aquí
Només Déu - i els 133 cardenals que participen en el conclave - saben què ens ofereix el futur. Esperem que Déu ens trobi confessats, perquè, com li agradava dir a papa Francesc: aquí tots som pecadors.
Mentrestant, que la vostra primavera estigui plena de flors, riures i migdiades ben merescudes.
P. D. d’última hora: esperem que vosaltres i les vostres persones estimades estigueu sanes i estalvies després de l’apagada general a tota la península Ibèrica. No tenim paraules, només stickers.
