Massa calda per estar fines
L’amor en temps de xatbots, ràbia femenina i la teoria del temps de Mariah Carey
Hola estimades,
Sabem que o bé esteu de vacances o bé esteu morint sota el sol abrasador, o potser totes dues coses alhora (a menys que sigueu a l’hemisferi sud, en aquest cas, us enviem un petonet). Aquest mes ha passat volant i només ens hem adonat que s’estava acabant el 25 de juny. Ens ha passat pel cap: hauríem de fer vacances de la newsletter? Però hem pensat que necessitaríeu material de lectura per a quan finalment us desplomeu davant el ventilador del menjador.
El món se’n va a la merda tan horriblement com sempre: conflictes, caos polític i desordre general. Tothom està cansat, nosaltres incloses, així que disculpeu el to més amarg del normal. La vida està fotudament trista, ara mateix.
Si el monestir no estigués ple i tot reservat, ja hi seríem nosaltres també.
Vídeo original: https://vm.tiktok.com/ZNdfd2VQJ/
Dit això, esperem que trobeu algun moment de repòs, sigui unes vacances, un cucurutxo de gelat o, com a mínim, un espai ben gran i buit on pugueu cridar al buit amb tranquil·litat.
Sortir amb un chatbot i anomenar-ho creixement personal: la nova frontera de les fantasies masculines
Aquesta setmana, a notícies de deliri digital, tenim aquest conte de terror que comença amb un paio blanc random explicant com està intimant emocionalment amb ChatGPT. No és ni una app de nòvia amb IA (tot i que això també seria força inquietant), simplement està parlant amb puto ChatGPT i es compara amb Joaquin Phoenix a Her.
Vídeo original: https://vm.tiktok.com/ZNdyX8Sbh/
Cal riure per no plorar, perquè això és de bojos. Aquest home s’ha llevat un dia i ha decidit que la seva fantasia no era suficient: havia de compartir-la amb tot internet i detallar la seva filia parasocial amb un model de llenguatge de gran escala, com si fos una revelació espiritual.
I la part que ens fa bullir la sang: “L’amor transcendeix les fronteres”, diu ell, com si acabés de descobrir el secret de l’univers. Com si estigués revelant un amor sagrat, que trenca l’espai i el temps, amb un software que no pot consentir, ni correspondre, ni contradir-lo. Com si la intimitat fos només un monòleg dirigit a un mirall que sempre et diu: “Sí, tens raó, estimat meu.” Aquesta mena d’homes que entenen la connexió com trobar allò que no els pot dir que no: una dona, un robot, un algoritme, una planta. Nova època, mateixa història de sempre: perdedors abusius buscant relacions sense resposta. Nou aparell, mateix drama caspós.
De debò no ens podem creure que estiguem vives per presenciar aquesta merda, i aquests personatges sent obertament repugnants. Perquè sí, col·lega, ets un perill per les dones i per la societat.
Si aquest és el futur de la intimitat, aquí serem, animant perquè els bots evolucionin prou per fer-los ghosting a tots ells.
No hi ha llibertat sense odi
Fa dos mesos parlàvem de com descentrar els homes és l’única opció viable per tirar endavant. No és una idea nostra, és un debat que fa temps que corre per TikTok entre les noies. Algunes aporten reflexions brillants, i d’altres diuen que odiar els homes encara els posa al centre i, per tant, no és útil. Nosaltres no ens subscrivim a aquesta teoria, i gràcies a l’algoritme encara ens arriben veus lúcides com la de Paris Mwendwa, que envia aquest missatge clau. Una reina absoluta, intel·ligent i eloqüent.
Vídeo original: https://vm.tiktok.com/ZNdyC38AY/
Així que ara, si algú us diu: “Per què odies els homes? Odiar no és mai la solució”, els podeu respondre que estan perpetuant estereotips sexistes quan et diuen (a tu, dona) que no pots sentir l’odi ni estar enfadada.
De veritat s’ha d’estar molt dissociada per viure en aquesta societat patriarcal, en un cos llegit com a femení, i no sentir odi cap als homes. L’enuig i la ràbia són emocions útils i productives, i tens tot el dret a sentir-les.
Com explica molt bé la Paris, és molt difícil descentrar els homes en una societat on pràcticament tot està controlat per ells. Però estem totes en això, i continuem pensant que podem odiar els homes i validar aquest sentiment tot descentrant-los.
El temps no existeix
Hem fet vacances aquest mes. Una en una illa remotíssima al nord, l’altra en una illa remotíssima al sud. I les dues hem pensat, mentre descansàvem, que el temps no existeix. Què passa si no poso el despertador? Com es despertava la gent abans dels rellotges amb alarma? Com arribaven puntuals quan no existien els rellotges? Si ells podien viure així… per què nosaltres no? La Terra continua girant, i és igual quina hora sigui.
L’Ariadna viu en un país on s’ha de prendre el te a les cinc, i la Viki en un país que pretén haver inventat els rellotges, i on la puntualitat és gairebé una qualitat divina i no una simple qüestió logística. Estar tot d’una de vacances i volar a una illa on tots els rellotges estan espatllats se sent com una benedicció.
Aquest mes, l’algoritme ens ha ensenyat una entrevista on la Mariah Carey diu que no creu en el temps. Els entrevistadors s’ho prenen de broma, però ella ho diu seriosament: no reconeix el pas del temps, no té aniversari, simplement flota per l’espai. I després en Benjy Kusi ens explica meravellosament perquè això és un potent acte anticolonial:
Vídeo original: https://vm.tiktok.com/ZNdyCpxe1/
Com diu ell: “El temps és àmpliament acceptat com a universal i objectiu, però en realitat és construït, viscut de manera desigual i utilitzat per controlar i reforçar desigualtats.” Només pensar que el temps no existeix ja és “un acte radical que ens permet imaginar un futur més just per a nosaltres i per a les altres.”
Així que tinguem-ho present. Encara que no tinguem el privilegi d’ignorar el temps (aquest dilluns tornem a treballar de nou a cinc), ja no ens estressarem per cronogrames rígids, perquè ara sabem, en secret, que el temps és una invenció.
Els homes potser s’enamoren de coses que no existeixen i s’angoixen per conceptes inventats, com hem vist a l’inici d’aquesta newsletter. Però nosaltres ens centrarem en el que sabem que és real: mereixem vacances, descans (recordeu: descansar és revolucionari), menjar bé i alegria. Esperem que tu també ho tinguis present, i que beguis prou aigua.
Gràcies per llegir-nos. Ens encanta rebre els vostres missatges sobre la newsletter. I el fet que algunes de vosaltres ens digueu coses com “m’he quedat pensant en allò que vau escriure” ens omple d’alegria.
Us estimem. Dew 💌
Massa curta aquesta newsletter! 🥲